És intransitiu amb els significats de ‘ser útil a algú’; ‘ser apte o propi a un ús’; ‘fer de criat’; ‘ser soldat en actiu’, i, en certs esports o jocs, ‘posar la pilota o el volant en joc’:
Aquest martell li servirà d'ajuda.
La ploma serveix per a escriure.
No tenia cap altra opció, i es va posar a servir.
Va servir en la guerra de Cuba.
Serveix Rafa Nadal.
És pronominal en el sentit de ‘fer ús, utilitzar’:
De moment, pots servir-te d'aquest ordinador.
És transitiu quan significa ‘complir els deures o les obligacions que es tenen (vers algú)’; ‘atendre (a algú) en una botiga, donar-li allò que demana’; ‘subministrar una mercaderia (a un client)’; ‘subministrar (allò que s'ha exigit o s'ha demanat)’; ‘estar a la disposició (d'algú), en fórmules de cortesia’, i ‘fer funcionar, executar les operacions necessàries perquè puga usar-se (una cosa)’.
No es pot servir alhora Déu i el dimoni.
La serveixen ja, senyora?
He demanat ja, però encara no m'han servit.
Hem tingut moltes comandes i no sabem si podrem servir-les totes.
Em diuen Enric, per a servir-lo.
Els soldats que servien el canó van resultat ferits per la metralla.
En el sentit de ‘portar o distribuir (els aliments o les begudes) a taula’, és transitiu, però el complement directe pot no trobar-se exprés. Quan la cosa servida no és expressa, el complement directe també pot ser també la persona:
Puc servir ja la sopa?
Vols que et servisca jo la sopa, o vols servir-te tu mateix.