Omet navegació

Sistema autor-data

Referències bàsiques

Per a indicar referències bibliogràfiques, també s’utilitza el sistema autor-data, que consisteix a donar en el text mateix, entre parèntesis, el cognom de l’autor seguit de l’any de la primera edició del llibre citat. Les dues dades se separen amb dos punts:

La paraula pidgin és, originalment, la designació del Chinese Pidgin English, a partir de la deformació que pateix la paraula anglesa business (HALL: 1944).

Diverses obres d’un autor en un mateix any

En cas que se citen diverses publicacions d’un autor editades el mateix any, es distingeixen posant a continuació de l’any d’edició les lletres de l’alfabet en cursiva, seguint l’ordre en què foren publicades:

Els elements del sistema lingüístic són els signes, el seu conjunt ordenat constitueix el sistema de signes que anomenem llengua (MARCOS: 1975a).
Val a dir que ens movem en un context postchomskià en què no hi ha una divisió radical de semàntica i sintaxi (MARCOS: 1975b).

Especificació de parts de l’obra

Quan siga necessari explicitar altres elements d’identificació com ara pàgines, paràgrafs, capítols, etc., es mencionen a continuació de l’any, separats amb una coma:

A aquest tipus pertany l’anomenada lingoa geral, de base tupí, mitjà de comunicació a l’Amazones, progressivament substituïda pel portugués del Brasil (JESPERSEN: 1922, 234).
Així, no és difícil trobar en les grans religions paràgrafs que destaquen el paper i la importància de la paraula (MARCOS: 1975b, 1.2).

Citació d’una obra amb proximitat al nom de l’autor

Quan la referència bibliogràfica es fa immediatament després del nom de l’autor, se n’evita la repetició:

Albert Valdman (1973), enfront de De Camp (1971), creu que qualsevol crioll establit té davant seu l’alternativa de l’extinció o la continuació.

Referències finals

Aquest sistema autor-data s’ha de completar amb les referències bibliogràfiques finals, on es detallen les citacions indicades al llarg del text:

DE CAMP, D. (1971): “Toward a generative analysis of post-creole continuum”, dins Pidginization and creolization and creolization of languages, University Press, Cambridge.
HALL, Robert (1944): “Chinese Pidgin English grammar and texts”, Journal of the American Oriental Society.
JESPERSEN, Otto (1922): Language, Allen and Unwin, Londres.
MARCOS MARÍN, Francisco (1975a): Aproximación a la gramática española, Cincel, Madrid.
– (1975b): Lingüística y lengua española, Cincel, Madrid.
VALDMAN, Albert (1973): “Some aspects of descreolization in Creole French”, Current Trends in Linguistics, 11.