Omet navegació

succeir

A diferència de seguir, en el sentit d'‘entrar en lloc (d'un altre) en un càrrec, en un títol, en la possessió d'alguna cosa’, en l'ús normatiu tradicional i més general, és intransitiu:

Noèlia va succeir al seu pare en la direcció de l'empresa.

El pare es va jubilar, i Noèlia li va succeir en la direcció de l'empresa.

Cal advertir, però, que el Diccionari normatiu valencià, de l'AVL, també admet com a correcte, al costat de l'ús intransitiu, la possibilitat d'usar-lo com a transitiu:

El  / La va succeir en la direcció de l'empresa.

Compareu amb seguir.