Omet navegació

telefonar

En el sentit habitual, és intransitiu, i la persona o el lloc als quals telefonem, si s'expressen, es construeixen com a complement indirecte:

Algú telefona. Responeu/Contesteu, per favor.

Vaig telefonar a Rodolf ahir i no em va respondre. (I no:Vaig telefonar Rodolf ahir ...)

Li vaig telefonar ahir i no em va respondre. (I no:El/La vaig telefonar ...)

Vaig telefonar a l'oficina ahir.

Pot usar-se com a transitiu si el complement directe expressa allò que comuniquem per telèfon:

Vaig telefonar la primícia al diari.

Compareu amb cridar.