En el sentit habitual, és intransitiu, i la persona o el lloc als quals telefonem, si s’expressen, es construïxen com a complement indirecte:
Algú telefona. Responeu/Contesteu, per favor.
Vaig telefonar a Rodolf ahir i no em va respondre. (I no: * Vaig telefonar Rodolf ahir ...)
Li vaig telefonar ahir i no em va respondre. (I no: * El/La vaig telefonar ...)
Vaig telefonar a l’oficina ahir.
Pot usar-se com a transitiu si el complement directe expressa allò que comuniquem per telèfon:
Vaig telefonar la primícia al diari.
Compareu amb cridar.