Municipis i entitats locals menors
En la documentació oficial, s’han d’utilitzar les denominacions oficials dels municipis valencians, que es poden consultar en el web <www.presidencia.gva.es/va/web/civis/registro_entidades_locales>, i també en el web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (<www.avl.gva.es>, opció Els pobles valencians), on trobarem el nom oficial, el nom en valencià, el gentilici i el predomini lingüístic del municipi segons la Llei d’ús i ensenyament del valencià.
En alguns àmbits específics, com ara mapes, llibres, textos d’exposicions, etc., també pot utilitzar-se el criteri de territorialitat per a fer referència als noms dels municipis (que consisteix a usar tots els topònims del territori valencianoparlant en valencià i els del territori castellanoparlant en castellà), o bé el criteri d’historicitat (consistent a utilitzar els topònims propis de cada llengua i els exotopònims tradicionals que s’han generat siga en valencià o en castellà, d’acord amb la llengua del text en què apareixen aquests topònims).
Per a la toponímia menor, cal atindre’s a les formes consignades en el Corpus toponímic valencià, editat per l’AVL, que es pot consultar en la seua pàgina web (<www.avl.gva.es>, opció Corpus toponímic valencià).
El Corpus segueix el criteri de territorialitat, el més adequat en general per a la toponímia menor. No obstant això, pel que fa als topònims que tenen una denominació en castellà i una altra en valencià, cal usar la que correspon a la llengua usada en el text:
Van fer una campanya de neteja de la ribera del Xúquer.
Realizaron una campaña de limpieza de la ribera del Júcar.
Exotopònims
Com a criteri general, cal utilitzar els exotopònims consolidats en la tradició valenciana. S’ha de tindre en compte que, en general, els països, els estats i la toponímia major (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.) solen tindre una forma tradicional adaptada:
PAÏSOS
Veneçuela i no Venezuela
França » La France
Anglaterra » England
REGIONS
els Monegres i no los Monegros
Andalusia » Andalucía
Baviera » Bayern
CIUTATS
Londres i no London
Florència » Firenze
la Corunya » A Coruña
ILLES I ARXIPÈLAGS
les illes Canàries i no las islas Canarias
illes Fèroe » Færøerne
Córsega » Corsica
RIUS, SERRALADES I MUNTANYES
el Tàmesi i no el Thames
els Alps » els Alpi
l’Everest » Chomo Lungma
Si els topònims no tenen una forma tradicional valenciana, caldrà respectar-ne la forma original sense fer-ne cap adaptació.
Ciudad Real i no Ciutat Reial
Caracas » Caraques
Liverpool » Líverpul
Sydney » Sidnei
Topònims provinents d’alfabets no llatins
En el cas que es tracte de topònims pertanyents a països que fan servir alfabets no llatins, cal utilitzar formes transcrites (és a dir, que tinguen caràcters alfabètics propis de l’ortografia valenciana) i evitar, per tant, l’ús de formes transliterades (això és, que utilitzen caràcters estranys a l’ortografia pròpia del valencià).
Forma transcrita / forma transliterada
Gorki i no Gor’kij
Kuibixev » Kujbyšev
Txeliàbinsk » Čel’abinsk
Genèrics
Norma general
Com a norma general, es tradueixen al valencià i s’escriuen amb minúscula les designacions genèriques dels topònims: vies públiques (carrer, plaça, avinguda, barri, etc.), orografia (pic, serralada, vall, cap, etc.), hidrografia (riu, llac, mar, badia, golf, etc.), nuclis de població (ciutat, llogaret, etc.):
el camí de la Monterilla
la serra de la Calderona
el riu Nerbion
la badia Hudson
la ciutat de Porto
Amb tot i això, els genèrics poden deixar de traduir-se quan el genèric és conegut internacionalment amb el nom d’origen o en usos cartogràfics:
Trafalgar Square
Alexanderplatz
I no s’han de traduir en cap cas, i s’han de mantindre en majúscula, els genèrics que s’han integrat en la part pròpia del topònim en els casos en què són utilitzats en sentit no recte (és a dir, amb un significat o matís especial diferent del seu significat lèxic habitual), o quan són molt específics d’una zona i traduir-los desvirtuaria el topònim:
Ciudad Rodrigo
els Montes de Oca
Las Marismas
Tierra del Vino
Sierra Nevada
l’Abrevada de la Cañada
la Ceja de las Cañadillas
l’Agua de la Losa
Per una altra banda, cal tindre present que en les adreces de la resta de l’Estat i de l’estranger tots els topònims –ciutats, regions, carrers, places...–, s’han d’escriure en la llengua i en la forma originals.
En el cas de topònims sense nom tradicional en valencià que tinguen una doble denominació oficial (en castellà i en la llengua pròpia de la comunitat autònoma), és més respectuós, i per tant preferible, optar per la denominació autòctona:
Arteixo (Arteijo en castellà)
Aretxabaleta (Arechavaleta en castellà)
Retolació oficial
Pel que fa a la retolació a la Comunitat Valenciana, cal aplicar l’Ordre d’1 de desembre de 1993, de la Conselleria d’Educació i Ciència, sobre l’ús de les llengües oficials en la toponímia, en la senyalització de les vies de comunicació i en la retolació dels serveis públics en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
L’article dels topònims
Els articles que formen part de topònims adaptats s’han de tractar amb els mateixos criteris que regeixen per als topònims valencians, és a dir, s’han d’escriure amb minúscula i apostrofar-los i contraure’ls segons les regles ortogràfiques generals:
Viu a l’Havana.
Va passar l’estiu als Estats Units.
Els articles inicials que formen part dels topònims no adaptats es tracten com una part inalterable d’aquests i s’escriuen amb majúscula, mantenint la forma de la llengua original. És el cas, principalment, de països, poblacions, municipis o altres demarcacions administratives o naturals, com ara comarques o paratges:
el paratge d’El Álamo, de Xèrica
el personatge que vivia a El Toboso
la carrera de Le Mans
la carretera que passa per Los Montesinos
la població d’A Guarda
l’aeroport de La Paz
un hotel a Las Vegas
l’estació de trens de La Rochelle
El nom de les demarcacions administratives o naturals ciutat, municipi, comarca, província, etc., o d’altres, poden acompanyar o no el topònim, però no formen part del nom propi. Per tant, l’article del topònim no és realment medial sinó inicial i es manté en majúscula, tant si és singular com plural, quan pertany a la forma original:
ciutat d’El Salvador
comarca de La Alcarria
municipi de Les Loges
població de La Spezia
província de L’Aquila
Observem que hi ha casos semblants als anteriors (comarca de la Tierra del Vino) en què l’article no pertany al nom propi de la llengua original, i pot considerar-se traduït.
L’article medial
L’article medial és aquell que apareix després de la preposició de en els topònims que comencen per un genèric que acompanya habitualment la part pròpia del nom de lloc. És el cas de la gran majoria d’elements orogràfics o hidrogràfics i, en general, de la toponímia menor.
Com hem vist en l’apartat anterior, quan l’article està integrat en la part especifica o pròpia del topònim, cal escriure’l amb majúscula i no s’ha de contraure. En els altres casos, per tal de simplificar la gran casuística que es pot presentar en aquest tipus de topònims, si no estan integrats en la part pròpia del topònim i morfològicament són iguals que en valencià —el i la—, siga perquè coincideixen amb la llengua d’origen o perquè en valencià s’ha generat un article propi, els escriurem amb minúscula i s’apostrofaran o es contrauran quan corresponga:
el delta de l’Orinoco
l’altiplà del Dnieper
l’arxipèlag de les Seychelles
la depressió del Kara
la serra de la Peña
el massís del Moncayo
el pic del Puy de Dôme
la plana del Po
En canvi, si morfològicament són diferents dels corresponents valencians —el, la, els i les—, els escriurem amb majúscula inicial i es comportaran com corresponga a la seua llengua d’origen, ja que es pot considerar que aquests articles no traduïts pertanyen a la part específica del topònim:
l’arxipèlag de Los Roques
la serra de Los Filabres
l’illa de Los Estados
la serra de Las Estancias
La preposició de
La preposició de, que actua com a connector en molts topònims entre la designació genèrica i la part pròpia, es comporta igual que el genèric pel que fa a la llengua en què s’usa. Per tant, si el genèric d’un topònim d’una altra zona lingüística es tradueix al valencià, la preposició de s’apostrofarà o es contraurà, seguint les nostres normes generals i els criteris exposats en els punts anteriors:
la serralada del Caucas
el municipi d’O Grove
el cap d’Hornos
la font de Los Cloticos
Llocs característics i monuments
Hi ha alguns llocs molt coneguts, per la seua transcendència històrica o els seus mèrits artístics, que han originat uns noms específics en valencià, que cal usar de manera general en tots els contextos:
els Camps Elisis
la Porta del Sol
la Fontana de Trevi
Topònims inclosos en noms d’entitats
Quan es tracta d’organismes oficials que contenen topònims en la seua denominació, s’han de traduir si aquests tenen una forma específica tradicional en valencià:
la Junta d’Andalusia
l’Ajuntament de Lleó
En canvi, aquest criteri no s’ha d’adoptar si el topònim apareix al costat del logotip o de qualsevol altra imatge gràfica. En aquests casos, el topònim ha d’usar-se en la forma oficial.
En el cas de clubs esportius, no es tradueix el topònim quan apareix en la designació completa, encara que tinga una forma tradicional adaptada. En canvi, sí que es tradueix quan el topònim s’usa només com a designació incompleta del club esportiu:
RCD Zaragoza però el Saragossa
CD Cádiz » el Cadis
Vegeu també:
- Infraestructures (majúscules)
- Topònims urbans (majúscules)
- Vies urbanes i interurbanes (majúscules)