Omet navegació

Universitat

S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’una institució, juntament amb la resta de substantius i adjectius que l’integren:

Fa un màster en la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo.

S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat de la institució, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:

La Universitat convocarà noves places de professor. (Es referix a una universitat concreta; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Universitat de València.)

Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (la nostra universitat, esta universitat, l’esmentada universitat...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la institució, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

La nostra universitat convocarà noves places de professor.
També és professor associat de la universitat esmentada.
Cada universitat té autonomia per a regir-se de conformitat amb els seus estatuts.
Les universitats Jaume I de Castelló i Miguel Hernández d’Elx pertanyen a la Xarxa Vives.
La universitat objecte d’estudi té uns percentatges molt baixos d’ús del valencià.

Així mateix, es pot escriure en minúscula quan el genèric es referix a l’edifici o conjunt d’edificis, i no a la institució pròpiament dita:

A la universitat vaig sempre en bicicleta.

Finalment, s’escriu en minúscula quan s’usa en sentit general:

És una professora d’universitat.
Són amics de la universitat.

Vegeu també: