En el sentit de ‘percebre la imatge (d'un objecte) amb els ulls’, o ‘ser testimoni ocular (d'un fet o d'una situació)’, amb un infinitiu, si l'infinitiu no té un complement directe propi, el subjecte lògic de l'infinitiu (la persona o cosa que realment realitza l'acció expressada per l'infinitiu) es construeix com a complement directe, i, si aquest és expressat per mitjà d'un sintagma nominal, el sintagma por anar davant o darrere de l'infinitiu:
He vist la teua filla jugar a futbol. / He vist jugar la teua filla a futbol.
La teua filla, l'he vista jugar a futbol.
En canvi, si l'infinitiu compta amb un complement directe propi, el subjecte lògic de l'infinitiu pot construir-se com a complement directe (davant de l'infinitiu, si és expressat per mitjà d'un sintagma nominal) o com a complement indirecte (darrere de l'infinitiu, si és expressat per mitjà d'un sintagma nominal):
He vist la teua filla marcar dos gols. / He vist marcar a la teua filla dos gols. / He vist marcar dos gols a la teua filla.
L'he vista marcar dos gols. / Li he vist marcar dos gols.
Quan l'infinitiu porta al mateix temps un complement directe i un complement indirecte, el subjecte lògic de l'infinitiu sol anar davant d'aquest infinitiu, però en aquest cas és possible tant la pronominalització en acusatiu com en datiu:
He vist l'entrenadora donar instruccions a les jugadores. / L'he vista donar instruccions a les jugadores. / Li he vist donar instruccions a les jugadores.
Quan el que pronominalitza no és el subjecte lògic de l'infinitiu, sinó el complement directe de l'infinitiu, no és possible la concordança amb el participi del verb de percepció:
Els dos gols, els he pogut filmar. (I no: * Els dos gols, els he poguts filmar.)
Consulteu l'apartat Construccions d’infinitiu amb verbs de percepció i causatius.