Pot usar-se com a verb intransitiu:
El rei emèrit abdicà en el seu fill el 2014.
Quan es menciona allò a què es renuncia (el regnat, el poder, l'autoritat...) s'usa com a transitiu i la matèria abdicada figura com a complement directe:
El rei emèrit abdicà la corona en el seu fill el 2014.
Però, quan allò que s'abandona definitivament és una creença, una opinió o alguna cosa que es posseïx, pot funcionar com a transitiu o intransitiu, indistintament:
A causa de la nova informació, ha hagut d'abdicar les idees que mantenia des de fa trenta anys.
A causa de la nova informació, ha hagut d'abdicar de les idees que mantenia des de fa trenta anys.