Les perífrasis verbals són construccions sintàctiques formades per dos verbs que funcionen com un únic predicat verbal però amb un determinat valor modal o aspectual. El primer verb de la perífrasi, que pot aparéixer en qualsevol forma de la conjugació, rep el nom de verb auxiliar, i aporta el contingut aspectual o modal de la perífrasi. El segon verb apareix en una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi); s’anomena verb principal, i aporta el significat lèxic del predicat.
Les perífrasis verbals tenen unes característiques sintàctiques que les distingixen, i que fan que els dos verbs formen una unitat sintàctica funcionant com un únic predicat. Per exemple, els pronoms febles poden anar davant o darrere de la perífrasi, cosa que no ocorre en una construcció no perifràstica, en què només poden anar darrere:
Han comprat els ordinadors nous i ens els han d’instal·lar / han d’instal·lar-nos-els.
Les tasques, les vaig fent a poc a poc / vaig fent-les a poc a poc.
Lamente dir-t’ho (però no *T’ho lamente dir.)
A més, en una perífrasi el verb en forma no personal no pot adoptar una forma personal precedit de la conjunció que, cosa que és possible en una construcció no perifràstica:
*No puc que em comuniques cap mala notícia. (Frase amb el verb en forma personal construïda a partir de la frase No puc comunicar-te cap mala notícia.)
Espere que no et comunique cap mala notícia. (Frase amb el verb en forma personal construïda a partir de la frase Espere no comunicar-te cap mala notícia.)
I, finalment, en una perífrasi no es pot substituir el verb en forma no personal i els seus complements per pronom ho, però en una construcció no perifràstica, sí. Prenent els dos exemples del paràgraf anterior, tindríem les pronominalitzacions següents: Ho espere i *Ho puc.
D’altra banda, el verb auxiliar i el principal formen un conjunt pel que fa a la concordança en les passives pronominals:
S’acaben de construir dos hospitals nous.
Estos models ja s’han deixat de fabricar.
En este sentit, els verbs saber i voler tenen característiques intermèdies, ja que solen mantindre el seu valor semàntic i poden tindre com a complement una oració subordinada amb un verb conjugat (per exemple: Ell sabia que faria la tasca demà; Jaume volia que l’ajudarem), però admeten l’anteposició dels pronoms:
Esta tasca no la sap fer / no sap fer-la.
A aquell institut no hi vol anar / no vol anar-hi.
Quant a la concordança en passives pronominals, es realitza amb el verb voler:
Es volen construir dos hospitals nous.
En canvi, amb el verb saber, és possible fer la concordança o no fer-la. En el primer cas, el substantiu es considera subjecte del conjunt saber + inf.; en el segon, el substantiu s’interpreta com a complement directe del verb en infinitiu:
Encara no se saben resoldre tots estos problemes.
Encara no se sap resoldre tots estos problemes.
Classificarem les principals perífrasis verbals, atenent la forma del verb principal, en perífrasis d’infinitiu, de gerundi i de participi.