S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’una institució, juntament amb la resta de substantius i adjectius que l’integren:
El jutge va rebre el suport de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.
L’Audiència Provincial de València és un tribunal de justícia que exercix la seua jurisdicció sobre la província de València.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat de la institució, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:
El president de l’Audiència [Nacional] serà substituït pròximament.
L’Audiència Provincial [de València] té cinc seccions penals i sis civils.
Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (la nostra audiència, esta audiència, l’esmentada audiència...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la institució, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
L’investigat s’ha de presentar en esta audiència els dies indicats.
Han fet un estudi sobre l’actuació dels jutjats municipals adscrits a cada audiència territorial.
Les bases del Programa d’acció social per a l’any 2011 es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i les audiències provincials de Castelló, València i Alacant seran informades de la publicació.
L’audiència objecte d’estudi és la provincial.
També es pot escriure amb minúscula quan el genèric es referix a l’edifici, i no a la institució pròpiament dita:
En la façana de l’audiència hi trobem el seu nom amb grans lletres metàl·liques.
Vegeu també:
- Institucions i organismes (criteris generals)
- Institucions i organismes públics (criteris de traducció)