S’escriu amb majúscula inicial quan forma part del nom propi d’un òrgan concret individualitzat, tant si se’n menciona la denominació completa com si apareix abreujada i pot ser substituïda en el mateix context pel nom propi complet; per exemple, quan és introduïda per l’article definit:
És membre de la Vocalia de la Joventut de l’Associació.
Dijous es reunirà la Vocalia. (Es refereix a una vocalia concreta.)
Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (la nostra vocalia, esta vocalia, l’esmentada vocalia...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’òrgan, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
La vocalia que s’ha creat pretén atendre les necessitats culturals del barri.
El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) ha editat la Memòria de l’activitat de les vocalies i grups de treball.
L’assumpte serà derivat a la vocalia competent.
Vegeu també:
- Departaments, servicis i òrgans de gestió d’institucions públiques i privades (criteris de traducció)
- Òrgans (criteris generals)