És transitiu en tots els casos. El complement directe pot ser el poder o facultat delegada:
El president ha delegat les seues funcions en la vicepresidenta primera.
En cas que la matèria delegada no figure en l'oració com a complement directe, el complement directe recau en la persona delegada:
El president ha delegat la vicepresidenta per a resoldre el problema. (I no: * El president ha delegat en la vicepresidenta primera per a resoldre el problema.)