S’escriu amb majúscula inicial la primera paraula que forma part de la denominació d’aquest tipus de documents, tot respectant la majúscula del altres noms propis que hi puga haver:
S’han modificat els Estatuts de la Universitat de València.
Però els documents que, per la seua repercussió social i durabilitat temporal, es poden qualificar de singulars, conserven la majúscula en tots els noms i adjectius de la seua denominació, com ara Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i Estatut dels Treballadors.
En aquests casos, pot aparéixer abreujat amb l’article determinat i el genèric, que s’escriurà igualment amb majúscula si el referent és un estatut concret:
Els funcionaris han de complir l’Estatut.
Per contra, el mot estatut s’escriu amb minúscula si no s’usa com a nom propi; concretament, quan s’utilitza en sentit genèric, o bé quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a un estatut mencionat en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat d’un adjectiu o un altre complement especificatiu que no és la part específica del nom propi:
Cada estatut d’autonomia té les seues particularitats.
Les negociacions prenen com a base l’estatut esmentat.
En els darrers estatuts que hem tramitat la secretària ha fet aportacions.
El que s'ha aprovat és, formalment, una reforma de l'estatut vigent.