Els pronoms el, per al masculí singular; la, per al femení singular; els, per al masculí plural, i les, per al femení plural, corresponen a la tercera persona gramatical.
Funcionalment, aquests pronoms representen sempre el complement directe definit o un atribut, també definit (en aquest últim cas, també és possible usar ho). A més, els pot representar també el complement indirecte tant masculí com femení.
Morfològicament, el pronom el, en posició proclítica, adopta la forma reforçada el o l’elidida l’, i, en posició enclítica, la forma plena -lo o la forma reduïda ’l.
El mirava de fit a fit.
L’esperem d’un moment a l’altre.
Escolteu-lo atentament.
Porta’l a la consulta del psiquiatre.
És aquell el teu pare, o no l’és? (També és possible: És aquell el teu pare, o no ho és?)
El pronom la, davant de verb, es comporta com l’article femení: adopta la forma reforçada la si el verb comença per consonant o per i o u àtones (precedides o no de h), i la forma elidida l’ si comença per vocal o h; darrere del verb, s’usa sempre la forma plena la.
La coneixia des que era menut.
La utilitzava vilment.
L’he comprada als encants.
L’insta perquè prenga una decisió ràpidament.
Cal utilitzar-la amb precaució.
Posa-la al lloc corresponent.
El pronom els, quan se situa proclíticament, manté sempre la forma reforçada els; en posició enclítica, en canvi, pren la forma plena -los o la forma reduïda ’ls.
Els comprenia perfectament.
Els esperava amb impaciència.
Mentre passejaven, anava contant-los una història.
Explica’ls el que t’ha passat.
El pronom les és invariable morfològicament.
Les canviaria per unes altres de més noves.
Les animava a continuar.
No volia portar-les a veure l’espectacle.
Ajuda-les a fer els deures.