El verb recórrer, en la seua accepció jurídica d’‘interposar un recurs’, és sempre intransitiu:
El fiscal ha declarat que recorrerà contra la sentència (i no “recorrerà la sentència”).
Per tant, és incorrecte també l’ús de la passiva o del participi passiu concordat amb un substantiu:
Contra aquesta sentència s’hi pot recórrer (o “Contra aquesta sentència es pot interposar recurs”, i no * “Aquesta sentència pot ser recorreguda”).
Les sentències contra les quals s’ha recorregut encara no s’han resolt (i no * “Les sentències recorregudes encara no s’han resolt”).