Amb el significat habitual, és transitiu:
El soldat no va obeir el general perquè l’orde era il·legal.
Els funcionaris han d’obeir les lleis.
És intransitiu quan significa ‘ocórrer, una cosa, en virtut d’una causa determinada’, i regix un complement introduït per a:
L’aprovació d’este decret llei obeïx a motius de necessitat i d’urgència.