1. Concepte i classificació

S’anomenen pronoms personals les partícules amb què es fa referència a la persona gramatical del discurs. Els pronoms personals es classifiquen en pronoms personals forts i pronoms personals febles.

2. Pronoms personals forts

Són formes tòniques i funcionen com a subjecte o com a complement verbal introduït per una preposició.

3. Els pronoms personals febles

3.1. Descripció i funcions

Els pronoms febles són unes partícules àtones que se situen immediatament davant o darrere del verb, amb el qual formen una unitat prosòdica. A diferència dels pronoms personals forts, només poden funcionar com a complement verbal i no admeten mai cap preposició.

3.2. Orde i col·locació dels pronoms febles

Segons els temps verbals que acompanyen, els pronoms febles poden situar-se davant del verb (posició proclítica) o darrere del verb (posició enclítica). En posició proclítica, els pronoms van o bé sols o bé units al verb mitjançant l’apòstrof; en posició enclítica, s’adjunten al verb amb l’apòstrof o amb el guionet.

Se situen enclíticament amb el verb en imperatiu, infinitiu i gerundi:

Telefona’m quan ho sàpies.
Escriu-li tan bon punt hi arribes.
Volia parlar-te d’un tema important.
L’actriu no els pot atendre: està canviant-se de roba.

Amb la resta dels temps verbals, els pronoms se situen proclíticament:

Em telefonava cada dia.
T’ha escrit una carta.
M’agraden este tipus de pel·lícules.
Ens volem mudar de casa.

Quan acompanyen una perífrasi verbal, poden adoptar, indistintament, la posició proclítica o l’enclítica, cosa que no ocorre en una construcció no perifràstica, en què només poden situar-se darrere del verb:

M’has de telefonar. o Has de telefonar-me.
Hi vaig anar. » Vaig anar-hi.
M’ho va deixar. » Va deixar-m’ho.
Te l’havia de dur jo » Havia de dur-te’l jo.

Però:

Lamente comunicar-t'ho

3.3. Classificació de les formes dels pronoms febles

Excepte els pronoms les, li, ho i hi, que són invariables, la resta de pronoms poden adoptar diverses formes segons la posició que ocupen respecte al verb a què s’adjunten i el so amb què comence o acabe el verb. Hi ha quatre formes possibles:

a) Formes reforçades: s’usen davant de verbs començats en consonant: em, et, es, el, la, ens, us, els, les.

Em diu que està molt preocupada.
Et miraven fixament.
Ha dit que demà ens veurem.
Els visitaré tan prompte com puga.

b) Formes elidides: s’usen davant de verbs començats en vocal o h: m’, t’, s’, l’, ens, us, els, les.

M’agrada passejar amb tu.
T’estalviaràs un disgust.
L’he vista quan venia cap ací.
Des d’ací s’olora el pastís.
Us enviaré un missatge des de l’hotel.

Per a la forma femenina de la tercera persona singular, s’usa la forma reforçada la quan el verb comença pels sons vocàlics àtons de i, u:

A ella la invitaran també.
La ploma la utilitze per a dibuixar.

c) Formes plenes: s’usen darrere de verbs acabats en consonant o en semivocal (u precedida d’una altra vocal), i sempre s’adjunten al verb mitjançant un guionet: -me, -te, -se, -lo, -la, -nos, -vos, -los, -les.

Acompanyeu-me, per favor.
Va ajudar-lo a resoldre el problema.
Va proporcionar-nos la informació necessària.
Vaig estar buscant-vos tota la vesprada.

d) Formes reduïdes: s’usen darrere de verbs acabats en so vocàlic, i sempre s’adjunten al verb per mitjà d’un apòstrof: ’m, ’t, ’s, ’l, ’ns, ’ls. Quan no existix forma reduïda, s'usa la forma plena: -la, -us, -les.

Abans de parlar del que no saps, escolta’m.
Si el vols, compra’l abans que s’exhaurisca.
Si pots, porta’ns tres entrades per a l’estrena.
Vull veure’ls demà.
Si vols la poma, agafa-la.
Espere tornar a veure-us prompte.
Les taronges, porta-les al magatzem.