És transitiu, però, a diferència de robar, el verb furtar no admet com a complement directe la persona objecte del furt, sinó únicament la cosa furtada. La persona, si apareix, funciona sempre com a complement indirecte:
Es dedicaven a furtar taronges.
S'ha descurat i li han furtat la cartera.
* S'ha descurat i l'han furtat. (Correcte: S'ha descurat i l'han robat, o bé: S'ha descurat i ha sigut objecte de furt.)
Compareu amb robar.