És transitiu en el sentit de ‘comunicar (alguna cosa) de paraula o per escrit, especialment el que n'està encarregat’:
El jutge ha referit a les parts el contingut de la interlocutòria.
En aquest sentit, pot construir-se, doncs, en passiva o com a participi en concordança amb un substantiu o pronom:
Els fets referits en la sentència han estat provats en el judici.
En canvi, amb els significats de ‘tindre, una cosa, relació amb una altra’, o ‘al·ludir a algú o alguna cosa’, és pronominal intransitiu, i es construeix amb un complement de règim introduït per la preposició a:
La denominació de complement de règim es refereix a l'estreta relació entre aquest tipus de complements i el verb que els regeix.
No em referia a la sentència, sinó a la interlocutòria prèvia.
Quan parlem dels gegants que van precedir Newton, ens referim a Copèrnic, a Tycho Brahe, a Kepler i a Galileu.
Per tant, és incorrecte, amb aquests significats, usar el verb referir en passiva o com a participi complement d'un nom o un pronom. En especial, el participi referit no és sinònim de mencionat o esmentat.
* Els científics referits anteriorment van fer contribucions decisives a la revolució científica en el Renaixement. (Correcte: Els científics a qui / als quals ens hem referit anteriorment ..., o bé: Els científics mencionats/esmentats anteriorment ...)