S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi de la carta magna per la qual es regix un estat:
La Constitució Espanyola es va aprovar en 1978.
S’escriu també amb majúscula quan constituïx el nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l’article definit:
Els funcionaris han de complir la Constitució.
Per contra, el substantiu constitució s’escriu amb minúscula si no s’usa com a nom propi; concretament, quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a una constitució mencionada en el discurs (la nostra constitució, esta constitució, la constitució esmentada...), o quan apareix en plural o va acompanyat d’un adjectiu o un altre complement especificatiu que no és la part específica del nom propi:
Cada estat democràtic té una constitució.
Esta constitució és de les més progressistes d’Europa.
En la història contemporània de l’Estat espanyol s’han anat succeint diverses constitucions.
La constitució actual fou aprovada en un referèndum el 6 de desembre de 1978.
Vegeu també:
- Documentació oficial i disposicions normatives (criteris de traducció)
- Títols de documents (criteris generals)